Mentre estava fent el post en anglès sobre les connexions entre l’aeroport de Reus i Barcelona he tingut la curiositat de mirar el web d’EL PERIÓDICO i m’ha sobtat veure que Reus era notícia al diari.
De fet conec prou bé on han passat els esdeveniments. Suposo que el que ha passat ha degut estar pels voltants de l’Estació Enològica. Aquest edifici de Pere Caselles junt amb el seu jardí deu ser un dels llocs més fantàstics de Reus. Amb la bouganvilia blanca i lila acaronant als vianants que passejen per la vorera del Passeig de Prim.
Volia aprofitar aquesta problemàtica respecte al preu de l’avellana per mostrar la meva estima pel camp que envolta Reus. De petit vaig anar a recollir avellanes i essent una feina dura també he de dir que és una de les experiències més entranyables que tinc perquè va ser el primer cop que em vaig adonar que Reus estava envoltat de natura i conreus.
No em puc oblidar de la carretera que surt de Reus cap a Vinyols i els Arcs pujant i baixant , pujant i baixant, entre camps d’avellaners.
No sé pas si serà possible que l’avellana d’aquí pugui tenir mercat a Europa tenint l’avellana turca amb preus més barats però em sembla que almenys al territori on es conrea l’avellana en aquí fora important que és mengés l’avellana autòctona.
Aprofito aquest post per suggerir a la gent anar a recollir avellanes encara que només sigui un cop a la vida. A mi personalment em va servir per adonar-me que allò que fa de Reus un lloc entranyable és tot allò que l’envolta.
Mai a Barcelona he pogut olorar aquella olor indescriptible que s’ensuma a Reus provinent de la crema de fulles als camps del Baix Camp al capvespre.
GAUDI.CAT 